El Municipi

 

L’Espluga de Francolí es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca de la Conca de Barberà. El seu terme té una extensió de 57,66 km2, la seva altitud respecte al nivell del mar és de 412 m. És a 6 km de Montblanc, la capital de la comarca, a 42 de Tarragona,  a 112 de Barcelona i a 52 de Lleida. Actualment té 3.702 habitants (dades de 1999). El seu terme està regat pels rius Milans i Francolí i comprèn la caseria i l’antic balneari de Les Masies. El seu nom, del llatí Spelunca, que significa cova, documentat al s. XI, té l’origen en les nombroses coves que hi ha al seu terme.

L’inici de la industrialització anà lligat amb l’expansió de la vinya i l'aprofitament dels productes de la verema. Destaquen també empreses del sector tèxtil, metall, plàstic i alimentari.
El ram de l’hostaleria i del comerç és important per la proximitat de la vila al monestir de Poblet i per les qualitats medicinals de les seves aigües. La Fira de gener (des del 1565), després de diversificar la seva oferta tradicionalment agrícola, ha adquirit una gran vitalitat a nivell comarcal. L’economia de la vila, que havia estat tradicionalment agrària, es basa principalment en el sector dels serveis (comerç i turisme) i la indústria. El conreu predominant és el de cereals (blat i ordi), seguit de la vinya. La ramaderia adquirí una gran importància a principis dels anys seixanta amb les granges especialitzades d’aviram. Destaquen també les de bestiar porquí; en canvi, les xifres de bovins i ovins són més modestes. Els pagesos comercialitzen els seus productes a través de la Cooperativa Agrícola (fundada el 1902) i Caixa Rural (fundada el 1905), una de les societats cooperatives més antigues de Catalunya.
L'Espluga de Francolí és el millor reflex d'una organització turística d'interior. L'atracció i influència del veí monestir de Poblet ha permès dotar l’Espluga d'una important infraestructura de serveis, d'oferta cultural i de lleure estretament lligada als atractius naturals que té el seu terme: les muntanyes de Prades i, molt especialment, la cova de la Font Major.
La cova de la Font Major, el Museu de la Vida Rural, el Casal, el Celler Modernista amb el Museu del Vi i Poblet a quatre passes, constitueixen l'encant d'una població on conviuen la indústria, el comerç i l'agricultura amb el turisme, l'artesania i la gastronomia. Coneguda arreu des de fa molts anys, aquesta activa vila ha esdevingut punt de visita obligada per a aquells que es volen endinsar en l'art, la història i el coneixement de la Catalunya Nova. L'Espluga de Francolí és a punt de donar-vos la benvinguda. Deixeu-vos guiar pels seus atractius i per la seva gent. Us agradarà.
Spelunca, que en llatí significa cova, fou el nom que rebé la vila de l’Espluga de Francolí des de mitjan segle XI, molt abans que fos descoberta l'actual entrada de la cova de la Font Major. Casualitat?, premonició?, es coneixia potser la cavitat? El cert és que una sèrie de circumstàncies naturals, insòlites pels entorns, confluïren en l'indret: la sortida d'un riu subterrani a la Font Major que prendrà el nom de Francolí, així com la presència de nombroses balmes i cavitats als voltants de la vila, ben segur que degueren determinar el topònim durant l'alta edat mitjana.


L'Espluga de Francolí es troba a l'extrem sud-oriental de la comarca de la Conca de Barberà. El seu terme, tallat transversalment pel riu de Milans i el Francolí, té dues parts perfectament diferenciades: la zona del Bosc i peu del Bosc, i la zona de la Serra i el Reguer. El Bosc s'alça majestuós a la part sud del terme, coronat per les cingleres del coll d'en Sègol, de les Cent Fonts i l'Aigüeta. Els seus vessants es troben recoberts d'un mantell de vegetació composta, segons l’altitud, per pinedes, alzinars i el bosc caducifoli de les Cent Fonts, on sovintegen els traços del senglar, la geneta i la guineu, precedits a la nit del cant del gall carboner. Mentre, els xops i els freixes de ribera van marcant la trajectòria del barranc de la Trinitat fins a agermanar-se amb el Francolí. Al bell mig d'aquests paratges descobrirem l'ermita de la Santíssima Trinitat, petit refugi d'espiritualitat i devoció espluguina immers dins el gran santuari de la natura. Frondositat i bellesa envaeixen l'esperit del caminant. El paisatge vegetal que caracteritza el Reguer i la plana és completament diferent: daurats camps de sembrats, alternant amb la verdor de les vinyes a l'estiu, defineixen en poques pinzellades el paisatge agrícola de l’Espluga, a la vegada que ens evoquen l'esforç de l'home per extreure d'aquests camps el seu sosteniment durant segles. El passat camperol de la vila pren vida amb la semblança dels agonitzants masos, com el del mas d'en Xup, que en altres temps poblaren el terme.