Impulsat per AOC   

Ajuntament Totes les administracions
Portada > La Vila > Trets històrics





SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL:

AMB EL SUPORT DE:



Trets històrics

 

Spelunca, que en llatí significa cova, fou el nom que rebé la vila de l’Espluga de Francolí des de mitjan segle XI, molt abans que fos descoberta l'actual entrada de la cova de la Font Major. Casualitat?, premonició?, es coneixia potser la cavitat? El cert és que una sèrie de circumstàncies naturals, insòlites pels entorns, confluïren en l'indret: la sortida d'un riu subterrani a la Font Major que prendrà el nom de Francolí, així com la presència de nombroses balmes i cavitats als voltants de la vila, ben segur que degueren determinar el topònim durant l'alta edat mitjana.


L'Espluga de Francolí es troba a l'extrem sud-oriental de la comarca de la Conca de Barberà. El seu terme, tallat transversalment pel riu de Milans i el Francolí, té dues parts perfectament diferenciades: la zona del Bosc i peu del Bosc, i la zona de la Serra i el Reguer. El Bosc s'alça majestuós a la part sud del terme, coronat per les cingleres del coll d'en Sègol, de les Cent Fonts i l'Aigüeta. Els seus vessants es troben recoberts d'un mantell de vegetació composta, segons l’altitud, per pinedes, alzinars i el bosc caducifoli de les Cent Fonts, on sovintegen els traços del senglar, la geneta i la guineu, precedits a la nit del cant del gall carboner. Mentre, els xops i els freixes de ribera van marcant la trajectòria del barranc de la Trinitat fins a agermanar-se amb el Francolí. Al bell mig d'aquests paratges descobrirem l'ermita de la Santíssima Trinitat, petit refugi d'espiritualitat i devoció espluguina immers dins el gran santuari de la natura. Frondositat i bellesa envaeixen l'esperit del caminant. El paisatge vegetal que caracteritza el Reguer i la plana és completament diferent: daurats camps de sembrats, alternant amb la verdor de les vinyes a l'estiu, defineixen en poques pinzellades el paisatge agrícola de l’Espluga, a la vegada que ens evoquen l'esforç de l'home per extreure d'aquests camps el seu sosteniment durant segles. El passat camperol de la vila pren vida amb la semblança dels agonitzants masos, com el del mas d'en Xup, que en altres temps poblaren el terme.